Aquests dies, en la soledat de les matinades del "Almirante", i ara que tenim ses festes aquí, em venen records de les Festes de Sant Lluís d'antany, records de la meva infantesa i joventut, veient com han anat evolucionant les Festes, no ja en l'àmbit d'actes oficials, sinó pel que fa a vivències personals.
La vida en general té distintes etapes, i aquestes etapes es veuen reflexades també amb sa manera de viure aquests dies tan entranyables. Records familiars de sopars a ca s'avia, després del Jaleo de Dissabte, en un temps en què la durada de les tres voltes feien que bastant antes de mitjanit aneguéssim a sopar, i després de sopar una dutxa, canvi de roba i cap a sa verbena ben aclaridets. Avui en dia és impensable, el final del Jaleo coincideix amb línici de la verbena i els sopars familiars de dissabte, per a després arranjar-se per anar al Plà de Sa Creu, han ja quedat en la memòria dels que tenim ja quaranta i pico d'anys.
Una de les tradicions que pres vam iniciar amb els amics són els dinars dels dissabtes de ses Festes, uns dinars iniciats allà a finals de la dècada dels 80 o principis dels 90. Una caseta de Biniancolla o sa cotxeria de Son Perruquet són els primers llocs a on vam poder degustar una barbacoa o una paella cuinada per algun dels amics. Aquests dinars anaven acompanyats de cançons i bon ambient. Amb els anys vam passar a dinar a restaurants, perdent, potser, aquella atmosfera de pre-festes, que enguany tornarem a recuperar.
Un altre de les tradicions iniciades aquells anys van ser ses camisetes de Festes. Es blau va ser el color de sa primera, sota el lema "Som de Sant Lluís...i?". A aquesta li va seguir una en blau fosc amb un lema gairebé intel·ligible, "Som de Sant Lluís, i Ke Ka n'hi ha?. No hi ha gaire arès". Un lema que ens va proporcionar una persona que ja no hi es entre noltros, pare d'un integrant d'aquell gran grup, en Biel de sa llibreria. D'aquestes dues camisetes se'n van fer desenes i desenes, i alguns encara la conserven. Després en van venir més, a poc a poc, perdent la frase anual, i quedant com són actualment, amb s'escut del Grup "Som de Sant Lluís".
Un altre dels costums que ens va donar ses nostres Festes és participar a sa desfilada de carrosses. De la mà de la Junta de Joventut, amb n'Ita Riera al front, "Lo que necesitas es amor" i "Atletico de Madrid", van ser ses dues primeres amb ses que vam participar. Després, ja independitzats, en van venir d'altres, com sa d'un lloc menorquí, el Tour de França, una Tuna o un Futbolín són un exemple de sa vintena de desfilades amb ses que vam participar. Avui dia, integrat dins el Grup "Es Gats", segueix-ho participant amb aquest acte tant lluisser.
Tenc també un record especial d'aquelles verbenes, en les que el Plà de Sa Creu s'omplia fins sa bandera. Especialment entranyable era sa dels dilluns de Festes, un vespre amb sabor lluisser, en la que els que mes aguantàvem, acabàvem berenant a "Les Campanas". Avui dia aquesta verbena pràcticament ha desaparegut. Seria interessant recuperar-la, ja que els que ens estimam Sant Lluís i ses nostres Festes la disfrutàvem com sa millor de ses tres nits de revetles a sa Plaça.
Una de les poques coses que no ha canviat, que segueix essent el punt de trobada quan has perdut tot el teu grup, a on també i trobes lluissers que gairebé no veus en tot l'any, es "La Rata". Amb esl distints gerents i distintes casetes, es mantén com un lloc emblemàtic de ses nostres Festes.
Els cavalls, gegants i capgrossos segueixen inalterables, formant part imprescindible de sa Festa.
Son mes els Gegants que hi ha actualment, enguany fins a 30, abans els seguíem com a fillets i avui o feim com a pares, però sempre ballant i fent ballar a generacions i generacions de lluissers.
També son mes els cavalls que hi ha actualment, el Jaleo s'allarga més enllà de la mitjanit, però en es fons aquells Jaleos que vivíem d'al·lots, amb en "Luciano y Sus Muchachos" sonant a ses Capelles, són l'antecedent de s'actual Samba de sa Banda d'Es Migjorn, una Samba que ja es casi com un acte mes de ses Festes.
Els anys han anat passant, la Festa ha anat evolucionant, però en es fons, quan s'atraquen aquests dies, mantenim aquella il·lusió d'anys enrera, per viure i reviure unes Festes de Sant Lluís de dalt de tot.
Gaudiu-les, cada un a sa vostra manera, amb seny, amb alegria, recordant a aquells que ja no hi són i vivint cada un dels moments d'aquests tres intensos dies que tenim per endavant.
Bones Festes a tots.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada