Sentint sons i tardes del passat

Renou de les onades colpejant les roques, veient com la mar va i ve a damunt les roques, poques coses hi ha en aquesta vida que em relaxin més.

Molt de tant en tant m'agrada atracar-me a un d'aquests racons, S'Algar, Es Caló Blanc, Cala Rafalet, ...en tenc varius a 10 minuts en cotxe.

M'agrada sentir es soroll relaxant de la mar, em fa venir vells i bonics records a la memòria, de temps passats, que ja no retornaran. Temps d'infantesa i joventut, d'alegries, de penes, de somriures i de plors, Tots ells junts, conformen el camí de la meva vida. Un camí amb encerts i errors, amb alegries i tristeses, però un camí que jo he triat.  No es tracta de viure en el passat, sinó de recordar aquells temps, aquelles situacions, aquells moments, per tornar a mirar endavant, amb piles carregades.

Mentre sonen les notes d'aquesta gran cançó, "Vestida de Nit", m'imaginaré que som escata, amagat a la platja, sentint sons i tardes del passat, que em faran recordar que tenc un camí recorregut, del qual em sent orgullós, però també que tenc un camí per recórrer, un camí que jo, i només jo, puc triar com fer-lo, com encarar-lo, i de qui anar acompanyat. Un camí en el que, de ben segur,  tornaré a caure, toraré a tropiçar, però en el que me aixicaré, com ho he fet en el passat,  per seguir amb més força,

Quan un fa aquest camí amb els éssers estimats tot es més fàcil, tot és mes sinzill, i jo tenc sa sort de tenir tres sols al meu costat, a més d'una família maravellosa. 

Ara tancaré els ulls, em traslladaré allà, a les roques de S'algar, miraré el paissatge, escoltaré, en silenci, els sons que despren la mar,  em vidran un grapat d'imatges del passat, però el vent se les emportarà, tapades pe la mar, donant pas a les imatges que queden per venir.  

Mentre sonen els darrers acords del "Vestida de Nit", m'enfilaré a l'onada més alta i seguiré fent camí, al costat dels que més estim.