Publicat a deportesmenorca.com dia 2 de Febrer del 2017.
El món del bàsquet, com deia al "Tir Lliure" dedicat a Antoni Fontcuberta, m'ha permès conèixer molta gent, gent que m'ha marcat positivament, de la que après, en tots els aspectes.
Però sempre hi ha persones que et marquen més, que t'arriben més endins i per les que sents debilitats, i sense dubte una d'aquestes persones és en Xavi Carreras. Una vegada escrivia d'ell que era un malalt de bàsquet, com segur que n'hi ha molts, beneïda malaltia Xavi, un apassionat del bàsquet que em va convertir en un altre malalt de bàsquet.
El vaig conèixer quan va arribar a Sant Lluís, allà a finals de la dècada dels 90, venia a jugar amb el primer equip, després de passar la seva carrera esportiva com a jugador al CD Alcàzar. Eren els anys en el que el Sant Lluís va començar a créixer com a equip, pujant a Primera Balear amb en Xavi com a base i en Paco Seguí com a incombustible president.
Ell també venia com a entrenador, i aquí es a on em va enganxar, em va proposar ser delegat seu, i vaig acceptar, des de llavors em vaig enamorar de la seva manera d'entendre el bàsquet. Temps després ell va deixar el club i jo vaig aparcar la meva passió pel bàsquet per motius personals.
Estiu rere estiu rebia una telefonada d'ell en la que em proposava que anés amb ell de delegat, però les meves ocupacions laborals i personals ho feien impossible. Però si algú em podia tornar a enganxar, era ell, i com li devia un "si", va arribar l'estiu que la meva resposta va ser afirmativa. Els anys havien passat però la seva "malaltia" continuava intacte, i a La Salle m'ho va tornar a demostrar, van ser tres grans anys, que em van permetre conèixer un altre club, fins que, en principi, els nostres camins es tornaven a separar, ja que l'estiu del 2011 jo entrava a formar part de la Junta Directiva del CCE Sant Lluís.
Es van separar per pocs temps, per què les coses van venir rodades per contractar-lo de coordinador i entrenador del primer equip. Van ser tres anys fent feina colze a colze, per a després d'un impàs per part seva per motius laborals, tornar al club.
No era una tornada fàcil, però va mostrar la seva estimació pel club, agafant un projecte EBA a mitjans agost, que no disposava de jugadors. A contracorrent, va haver de fer un equip, i el que malament comença, malament acaba, i va decidir posar punt final a mitjans de temporada.
Però en bona part, gràcies a ell, avui tenim a l'illa l'equip que tenim, el Made in Menorca. Aquella decisió al mes d'agost del 2015, va ser, sense ell sabreu, la llavor de l'actual Made in Menorca. Sense tu Xavi, tal com coneixem l'actual Bàsquet Menorca, no existiria. Que no se t'oblidi amic, que no se'ns oblidi.
Aquesta experiència t'ha apartat de la teva passió, supòs que et va cremar esportiva i personalment, però gent com tu, malalts de bàsquet, són els que fan falta a aquest meravellós esport.
Avui jo estic vinculalt al bàsquet, en gran part, culpa teva Xavi, encara que només sigui com a pare i com a modest informador de Deportesmenorca.com. Axí que tard o prest se que tornaràs a formar part de la familia de l’esport de la cistella.
El bàsquet te'n deu una i te l'has de cobrar Xavi.
Riçoabraçada amic Xavi, riçoabraçada amics lectors.
Tots els articles d'aquesta secció els trobareu als seguents enllaços:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada