Escric aquestes 4 retxes per posar punt i final a una etapa. Una etapa iniciada fa 5 amys, carregada d'il.lusions, de ganes de treballar per l'equip del nostre poble, el nostre estimat CCE Sant Lluís.
Tornant 5 anys enrera me venen multitud de records. De com va començar tot, de multitud de reunions i trobades amb el grup que finalment entraríem. De pendre decisions, de pensar i finalment donar la passa.
Aquella reunió a tres, entre en Kote, en Sito i jo. En Kote tractant de converncer-nos de donar sa passa de postular-nos per formar una Junta Directiva del CCE Sant Lluís. No va ser gaira difícil decidir-nos, però amb uns certs condicionants. El primer de tots trobar un equip de feina prou nombrós per portar aquest barco. I ho teníem clar a qui ho havíem de proposar, al grup d'amics de sempre, que millor que fer feina amb ells, que també s'estimen el nostre cluib i que d'una manera o d'altre ja han estat dins el CCE Sant Lluís, com noltros, com a jugadors, com entrenadors o com a delegats.
Aquella reunió a tres, entre en Kote, en Sito i jo. En Kote tractant de converncer-nos de donar sa passa de postular-nos per formar una Junta Directiva del CCE Sant Lluís. No va ser gaira difícil decidir-nos, però amb uns certs condicionants. El primer de tots trobar un equip de feina prou nombrós per portar aquest barco. I ho teníem clar a qui ho havíem de proposar, al grup d'amics de sempre, que millor que fer feina amb ells, que també s'estimen el nostre cluib i que d'una manera o d'altre ja han estat dins el CCE Sant Lluís, com noltros, com a jugadors, com entrenadors o com a delegats.
Els convocam a una reunió a cegues, a un local del Port de Maó, sense sebre cap d'ells a que sels convocava. Després d'exposar-lis la nostra idea s'obre un període de reflexió entre ells per pensar-s'ho, Alguns d'ells els hi costa més decidir-se però finalment ho fan. Finalment som en Sito, Rosendo, na Cristina, na Sonia, en Marc, en Sergio, en Santi, en Joan, en Lluís, en Kote i en Benet, crec que no me deix a ningú.
Després d'estudiar tota la informació, ens decidim a donar la passa, i formam nova Junta Directiva, a la que es suma en Richy, que ja es l'encarregat de la Secció d'Atletisme del club, en en Miquel, que segueix de l'anterior junta i en la que també segueix en Paco Seguí. Es s'unica "condició" que hi posam, que estigui amb noltros un any per ajudar-nos i així ho fà.
El mes de juny d'ara fa 5 anys començam aquesta aventura, una aventura que ha estat apassionant, en la que hem visgut grans moments. 1 any després en Paco acaba el seu mandat i passem a "caminar totsols" com a Junta Directiva, amb en Rosendo com a President.
I fins avui, que jo particularment pos punt i final a n'aquesta aventura, 5 anys després d'haver-la iniciat. Vull quedar-me amb tot lo positiu i apendre de lo negatiu, vull quedar-me amb tots els encerts i tots els errors que segur he comès, però sempre treballant per el be del nostre club.
Ara me venen a la ment diversos moments, instants i segons, viscuts aquets anys, dins la Secció de Bàsquet, aquella Primera Fase d'ascens a EBA jugada a Guardamar, Valencia, una autèntica festa per jugadors, entrenadors i directius que hi vam acudir. Un premi a la despedida d'en Paco com a President i a n'en Jaume Palmer com a jugador. Anècdotes viscudes en aquell maravellós cap de setmana, recordau en Sito amb s'arbitre? "Amigo, Amigo!!!!". Aquel any també vam viure unes merescudes fases balears mini femení de la mà d'en Ignasi Jover.
Altres moments, la Final a 4 de Copa, viscuda a Ses Canaletes. Record nirvis i molta feina perque tot sortigués be. Veure Ses Canaletes plenes com mai les havia vistes i la consecució del títol devant la nostra afició va valer la pena per tota la feina feta. Un agraiment especial per aquella Final a 4 a n'en Dani, es delegat, que va aportar l'animació del dia de la final amb els Cap de Fibló.
Mes moments, el recordat ascens a EBA, de la mà, com no podia ser d'altre manera, d'en Xavi Carreras i d'un gran grup de jugadors. Aquest ascens es va produir a la pista de l'Inca i la festa va ser grossa. Un dels grans moments per jò es va produir el darrer partit d'aquella històrica temporada, un partit que servia per donar les gràcies a aquella plantilla de jugadors i còs tècnic que van aconseguir l'històric ascens. Al final d'aquell partit es va produir un moment per jo emotiu, l'abraçada que me va donar en Xavi Carreras, que aquell dia posava punt i final a la seva etapa al CCE Sant Lluís. Per moments com aquest si que ha valgut la pena tot lo viscut. Aquest mateix any les juniors aconseguèixen classificar-se per la lliga balear júnior.
La temporada seguent arribava nou coordinador i entrenador de l'equip EBA, en Joan Martínez. Una persona que dia rera dia me demostra que es un gran entrenador. Amb ell a la coordinació vam donar una empeta a la gran feina feta per en Xavi Carreras, posant en pràctica els seus mètodes, donant un salt de qualitat a la cantera blava. Tot un encert el seu fitxatge i esper que poguem tenir la sort de mantenir-lo quans mes anys millor al club. Amb ell va arribar la primera i recordada victòria a EBA a Ses Canaletes devant el UCAM Murcia.
Aquesta darrera temporada ha estat marcada per una banda per el descens de l'equip EBA, però per l'altre, per recollir fruits a la feina feta a la cantera, grans temporades de tots els equips de la pedrera blava. Però hem qued amb 3 equips en concret. Les Junior, que només amb 5 júniors a la plantilla han fet una grandíssima temporada. I amb el Mini masculí i femení, tots dos classificats per el Campionat de Balears que disputaran aquest cap de setmana. Una bona manera d'acabar la meva etapa al club.
Però es que a part dels moments esportius, el CCE Sant Lluís m'ha permès viure altres grans moments, degut a la gran quantitat d'actes que organitza el club. Whyte Party, Festes de Sant Joan, Patge Reial i molts d'altres, però me vull quedar amb un en particular, organitzar la Cabalgata dels Reis, un acte que du molta feina i poques hores de dormir aquell vespre, però veure sa cara d'ilusio de tots els al.lots i al.lotes del poble el dia del Reis es lo que més satisfació m'ha donat aquets anys.
Però, com be diu una cançó dels Sau, tard o d'hora tot s'acaba. I ara es el moment de tancar el cercle i de posar el meu punt i final a aquesta gran etapa. I no ho puc fer sense abans fer una serie d'agraiments.
En primer lloc a la meva dona, na Cati, i a les meves filles, na María i n'Aina. Sempre aguantant-me, sempre comprensives amb jo, robant-lis un munt d'hores en benefici del club. Sense la seva comprensió i estalonament hauria estat imposible.
Als meus companys de Junta, a tots, desde el primera al darrer, ha estat un plaer fer feina amb voltros per el CCE Sant Lluís.
A tots els que d'una manera o s'altre fan feina per el club, entrenadors, delegats, ajudants, jugadors, pares...tots formam una gran família, la GRAN FAMILIA BLAVA. No vull nombrar a ningú d'ells perque m'en deixaré algun, però ells i només ells son el verdader motor de la secció de bàsquet del CCE Sant Lluís, el grup humà que forma el còs tècnic blau es un autèntic luxe, tant com a entrenadors com a persones, sou molt grans.
A n'en Xavi Carreras, excoordinador i exentrenador del nostre club. Sempre ha estat una debilitat meva i ell es el gran culpable que jo mai m'hagi desengantxat del bàsquet. Dia rera dia m'has demostrat lo que t'estimes al CCE Sant Lluís. Estic convençut de que un dia el bàsquet te donarà tot el que te mereixes. Gràcies de tot cor Xavi, perque se que amb tu queda una amistat per sempre.
A Ignasi Jover, coordinador dels mes petits amb en Xavi Carreras. Un autèntic plaer haver-te conegut, com a persona i com entrenador, demostrant dia rera dia una implicació total amb el club.
A Ignasi Jover, coordinador dels mes petits amb en Xavi Carreras. Un autèntic plaer haver-te conegut, com a persona i com entrenador, demostrant dia rera dia una implicació total amb el club.
A l'actual coordinador, en Joan Martínez Escala. Ja ho he dit abans, es un grandísim coordinador i ha fet que el club creixi en quantitat i en qualitat. Amb ell hem aconseguit ser un club respectat a l'illa i que siguin molts els que volen venir a jugar a Sant Lluís. Però per damunt de tot m'ha demostrat esser una gran persona i se que amb tu també me queda una amistad a fora del bàsquet. Moltíssima sort Joan, esper veurer-te per el Pavello la propera temporada. Ja farem alguna cerveseta junts un dia d'aquests.
A n'en Miquel Cardona, un maonès totalment imlicat amb la família blava, sempre disposat a donar una mà. Sempre a punt per donar un consell, per moderar un debat, per redactar-nos alguna nota de premsa. Un home de club. Gràcies Miquel!!!.
A n'en Toni Sanchez, Delegat a Menorca de la Federació i les tres secratàries que ha tingut al llarg d'aquets 5 anys. Gràcies per la vostre comprensió i ajuda.
A Elias Utset i Toni Capó, els dos gerents que ha tingut el Pavelló al llarg d'aquets 5 anys, i als conserges, Toni, Paco, Joan , Benet, Nuri i Toni, així com a na Marta. Gràcies per la vostre paciència i facilitats donades en tot moment.
Gràcies també als dos batles i regidors d'esports, en Tóbal, na Carmen i na Montse.
A n'en Miquel Cardona, un maonès totalment imlicat amb la família blava, sempre disposat a donar una mà. Sempre a punt per donar un consell, per moderar un debat, per redactar-nos alguna nota de premsa. Un home de club. Gràcies Miquel!!!.
A n'en Toni Sanchez, Delegat a Menorca de la Federació i les tres secratàries que ha tingut al llarg d'aquets 5 anys. Gràcies per la vostre comprensió i ajuda.
A Elias Utset i Toni Capó, els dos gerents que ha tingut el Pavelló al llarg d'aquets 5 anys, i als conserges, Toni, Paco, Joan , Benet, Nuri i Toni, així com a na Marta. Gràcies per la vostre paciència i facilitats donades en tot moment.
Gràcies també als dos batles i regidors d'esports, en Tóbal, na Carmen i na Montse.
Ja per acabar, a part dels grans moments, nombrats abans, vull quedar-me amb un altre cosa. La sensació de que del bàsquet i del club m'en vaig amb nous amics i nous coneguts, tant de dins el club com d'altres clubs. I també, com me deia fa molt poquet en Marc, company de Junta, haver reforçat algunes amistats que no eren tant fortes abans d'entrar a la Junta. Gràcies a tots de tot cor.
Vull desitjar també als companys i amics que seguiran a dins del club molta sort, perque vos la mereixeu. Només el que està dins es dona conta de lo que es en realitat un club com el CCE Sant Lluís.
Com diu una dita, a n'aquesta vida no hi ha ningú imprescindible, però tots som necesaris, axí que desde fora, desde la graderia, desde la perspectiva de pare, seguiré formant part d'aquesta gran familia blava, la Familia del CCE Sant Lluís.
Orgullós d'haver estat dins del club, orgullós del CCE Sant Lluís.
SOM I SEMPRE SERÉ BLAU.
AMUNT EL CCE SANT LLUÍS.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada