Raons per seguir somiant

Ja ha passat un temps desde la meva darrera publicació, concretament per les Festes de Sant Lluís, i més encara desde que vaig donar per finalitzat es "Diario de un nuevo padre", i m'ha entrat el mono d'escriure. Aquets dies he estat repassant es Diario de... i m'ha entrat sa mel.lancolia. Record aquella etapa en la que aquest blog me servia per expressar-me millor, escriure pas a pas el que sentia me feia sentir be, m'alliberaba. Per sort o per desgràcia m'expres millor escrivint que xerrant.

Ara necessit escriure el que sent en aquets moments, durs moments en el que un es troba a un túnel i no veu sortida, o al menys no veu la sortida a prop. La punyetera crisi que no ens permet, a molts "espanyolitos de a pié" mirar el futur pròxim amb un cert optimisme. En aquets durs moments un necesita trobar raons per somriure, raons per seguir somiant, raons per seguir caminant. i per sort algunes en tenc.

Na Maria, juntament amb sa mare, sa meva mami com li solec dir,  son els meus motors, les raons per les cuals xicar-me els mati amb un somriure, si no fos per elles...sa veritat es que tot es faria molt més mal de dur. Un somriure, un "papa", un passeig amb ella, un joc amb sa pitufa, cantar amb ella "el gall i la gallina" o sa cançó d'es Jaleo i veure com balla i disfruta o simplement quedar-me quiet, mirant-le, observamt cada un dels seus moviments o dels seus gestos, no te preu i per una estoneta te fa oblidar tots es mals. Ella i na Cati, son raons suficients per somriure.

Cati i Maria, mai sabreu quant vos estim, voltros dues sou aqui, al meu costat en tot moment, incondicionalment, i junts, d'una manera o s'altre, tirarem per endevant.

Un dels altres motius per xicar.me amb una motivació en aquesta vida es sense dubte, el CCE Sant Lluís. Fa ja més d'un any, estic, juntament amb els meus companys a la Junta Directiva del club. A part de que es algo que m'agrada, de que es un honor col.laborar amb el meu equip de tota la vida, també m'ha servit per tenir el cap ocupat, de mentres estic fent feina per el club no pens amb altres coses, me distreu i aço sense dubte m'ha evitat moltes hores de menjar-me es coco. Mai estaré prou agrait, primer als meus companys de Junta i després al CCE Sant Lluís per permetre'm viure aquesta experiència que tant bé m'està fent a nivell personal.

I vull acabar amb una frase que m'encanta, una frase que parla precisament d'açò, de motius per somriure, perque algunes vegades, no veim motius per somriure, no veim motius per ser optimistes, i amb sa crisi que esteim patint menos motius hi veim com es el meu cas, però tractarem de ser optimistes, no hi ha mal que cent anys duri i com diu la frase en questió...SI LA VIDA TE DA MOTIVOS PARA LLORAR, DEMUESTRALE QUE TIENES MIL Y UNA RAZÓN PARA SONREIR. Jo mil i una raó no, però algunes per sort em queden. Que ningú mos llevi els nostres somnis i raons per riure, per poques que siguin.

SALUT I AGUR!!!