7 ANYS JUNTS, GRÀCIES MAMI

   Avui fa 7 anys que Cati i jo ens vam casar, va ser un 2 de octubre del 2004, un dissabte calorós, a l'Ermita del Toro. A aquestes hores tot estava preparat, els nervis a flor de pell, el record per algun familiar que ja no estava feia que l'emoció  m'embargargues per dins.Tot havia de sortir bé, no podia fallar cap detall, i al final si que en va fallar algún, el Capellà que no es presenta, la marxa nupcial sonant a destemps, però vist 7 anys després són simples anècdotes de les que actualment ens riem. Aquest 2 d'Octubre va ser el dia més feliç de la meva vida, només superat pel naixement de la nostra filla, na Maria, fa 9 mesos.

  Han passat ja 7 anys i sembla que va ser ahir, hem passat moltes coses junts, hem viscut alegries, hem viscut algunes penes, hem passat per grans moments, hem tingut els nostres baixons, hem rigut, hem plorat ... però em sento molt orgullós del viscut, molt orgullós de la meva dona, i a dia d'avui puc dir molt alt que no canvio ni una sola coma del viscut amb la meva dona.


  Simplement GRÀCIES Cati, gràcies per tots aquests anys, per fer-me tant feliç, per aguantar-me en els meus mals dies, per recolzar-me i per entendre-m. I gràcies pels molts anys que ens queden per viure junts. Sempre junts, sempre units.


  T'ESTIM MAMI, SEMPRE.