DIARIO DE UN NUEVO PADRE. (CAPITULO ESPECIAL)

4-4-2011

PER TU CATI, SA MEVA "MAMI"

Fa temps que volia "dedicar-li" algo al meu blog a sa meva dona pero no trobaba s'inspiracio per posar-me a escriure, fins avui que m'hi pos havam com surt.

Era un disabte de ses festes de Alaior, concretament disabte dia 9 d'agost de 1997, a sa verbena al camp de Los Pinos, quant aquesta historia començava. Despres de "s'intermediacio" de amics comuns i que alguns d'ells me donessin una empenteta per agafar arrencada. Erem com dos adolescents que passen de practicament no coneixer-se gens a sortir junts,  els primers dies van ser extranys ja que sa timidesa dels dos no ens ajudava gens pero poc a poc vam anar superant i sa relacio va anar creixent. 

Prest vam fer sa "presentacio oficial" a les nostres respectives families, record d'una manera especial sa presentacio a sa meva s'avia Maria, i sa posterior relacio amb ella, s'avia va arribar a sentir gran devocio per tu, Cati i se que tu tambe te la vas arribar a estimar molt.

El temps va anar passant i poc a poc vam començar a fer plans de futur, vam comprar sa casa i poc a poc vam anar preparant el que seria un dels dies mes feliços de les nostres vides, dia 2 d'octubre del 2004, aquet dia ens vam casar, amb anecdote incluida, amb es Capella que no ve, ara reim pero aquell dia...

Els anys han anat passant fins arribar a un altre aconteixament clau a la nostre relacio, alla per el mes de maig del 2010 se confirmava sa noticia que veniem cercant desde feia un temps, esteia en cami el nostre primer fill, que mesos despres sabriem que seria filleta i es seu nom Maria. Fins que na Maria va arribar a ses nostres vides, va ser dia 1 de gener, es dia mes feliç de les nostres vides, es dia que per fi vam tenir entre els nostres braços a  na Maria. D'aquell dia, mai n'hem xerrat obertament, a jo s'hem fa un nus al coll quant hi pens pero volia dir-te el que pens d'aquelles hores, desde que vam partir cap a l'hospital fins que va neixer na Maria. Van ser unes hores intenses, plenes d'emocio, il.lusio i per que no dir-ho po. Saps que tenia certa po a asistir al part, pero ara puc dir que si no ho arrib a fer m'en hauria arrepentit tota sa vida. Assistir al seu neixament va ser una experiencia inoblidable, sempre la tindre present, es molt molt dur assistir al part, per veure el dolor que vas arribar a tenir, pero a la vegada sa millor experiencia que he viscut i viure mai, recordare sempre el que me vas dir quant te la van donar als teus braços, entre llagrimes dels 2, o millor dit dels 3, perque na Maria tambe plorava,  MIRA NA MARIA!!!, JA LA TENIM AQUI!!!  Bua!!! Mentres ho record se me posa sa pell de gallina!!!!.

Na Maria ha estat un regal del cel, un angelet que ens han enviat desde alla dalt, i que suposa una passa mes, una gran passa per sa nostra relacio, per seguir endevant, mirant amb optimisme es futur,

Aquests casi 14 anys que duim junts han estat plens de sensacions, junts n'hem passat motles de coses i moltes mes que ens queden per passar. Simplement volia agrair-to d'una manera especial, perque quant es tracte de sentiments m'es molt mes facil expresar-ho escrivint. 

Gracies per ser al meu costat, gracies per estimarme tant, gracies per els anys viscuts junts, i gracies per els anys que encara vindran. I per damunt de tot gracies per donarme lo mes maravellos que m'han donat a sa meva vida, sa nostre filla na Maria.

T'ESTIM MOLT AMOR MEU, I SEMPRE T'ESTIMARE.

SALUT I AGUR.