Tir Lliure

Secció de deportesmenorca.com

17 de Febrer del 2017

Les Xarxes socials, un arma de doble fil, també al bàsquet

Les xarxes socials són, avui en dia, una eina imprescindible per obrir una finestra al món, amb elles ens assabentem de qualsevol notícia, de qualsevol resultat esportiu, de qualsevol llançament d’un determinat producte o de qualsevol activitat d’una empresa. 

En el món del bàsquet és impensable que un club no tengui pàgina de Facebook o Twitter, per tenir informats als aficionats, jugadors i família de qualsevol activitat i dels resultats dels partits del nostre equip. Avui inclús podem veure en directe, per exemple, al Made in Menorca, a través de les transmissions en directe d’una xarxa social. 

És una eina molt útil, no només per pares, jugadors i aficionats, sinó també, per exemple, per un humil informador com jo em consider, per treure imatges, i resultats de cara a la secció del ‘Rincón del Bàsquet’;, i des d’aquí vull animar a tots els clubs, els que ja ho fan i als que, o no ho fan, o ho han deixat de fer, a què emprin aquest mitjà per informar a tots de les seves activitats, dels seus resultats i possibles imatges de partits, ja que és molt útil per tots, com me deia un pare d’un jugador fa pocs dies. 

Però les noves tecnologies són un arma de doble fil, a la vida quotidiana, i també al bàsquet. L’exemple el tenim a Madrid, ha sortit a la llum un cas d’un equip d’una lliga d’escoles de la capital d’Espanya, que ha estat retirat de la competició pels seus propis dirigents. El motiu? Menysprear i insultar a un equip rival a través del Twitter. És digne d’elogi la reacció dels dirigents d’aquest equip, posant per damunt d’una victòria esportiva, els valors humans que tots hauríem de tenir, i que alguns jugadors del seu equip van oblidar. 

Aquesta decisió és un exemple per a tots, perquè en el fons, les xarxes socials són una continuació de la vida quotidiana, i s’ha de tenir molta cura amb el que és fa i és transmet. 

Recordem, les xarxes socials ens duen moltes coses positives, però desgraciadament també, alguna de negativa, es tracta de controlar i tallar de rel, qualsevol actitud incívica, qualsevol missatge d’odi, qualsevol missatge poc respectuós, que en el futur pugui derivar en violència. Actuar com ho faríem en el dia a dia de la nostra vida. I aquesta escola ens ha donat una lliçó que s’ha d’aprendre de ben petit. Un exemple a seguir per tots, i no només al bàsquet. Perquè les noves tecnologies són meravelloses, si s’empren be.

Riçoabraçada amics lectors.

2 de Febrer del 2017

Malalt de bàsquet

El món del bàsquet, com deia al "Tir Lliure" dedicat a Antoni Fontcuberta, m'ha permès conèixer molta gent, gent que m'ha marcat positivament, de la que après, en tots els aspectes.

Però sempre hi ha persones que et marquen més, que t'arriben més endins i per les que sents debilitats, i sense dubte una d'aquestes persones és en Xavi Carreras. Una vegada escrivia d'ell que era un malalt de bàsquet, com segur que n'hi ha molts, beneïda malaltia Xavi, un apassionat del bàsquet que em va convertir en un altre malalt de bàsquet.

El vaig conèixer quan va arribar a Sant Lluís, allà a finals de la dècada dels 90, venia a jugar amb el primer equip, després de passar la seva carrera esportiva com a jugador al CD Alcàzar. Eren els anys en el que el Sant Lluís va començar a créixer com a equip, pujant a Primera Balear amb en Xavi com a base i en Paco Seguí com a incombustible president.

Ell també venia com a entrenador, i aquí es a on em va enganxar, em va proposar ser delegat seu, i vaig acceptar, des de llavors em vaig enamorar de la seva manera d'entendre el bàsquet. Temps després ell va deixar el club i jo vaig aparcar la meva passió pel bàsquet per motius personals.

Estiu rere estiu rebia una telefonada d'ell en la que em proposava que anés amb ell de delegat, però les meves ocupacions laborals i personals ho feien impossible. Però si algú em podia tornar a enganxar, era ell, i com li devia un "si", va arribar l'estiu que la meva resposta va ser afirmativa. Els anys havien passat però la seva "malaltia" continuava intacte, i a La Salle m'ho va tornar a demostrar, van ser tres grans anys, que em van permetre conèixer un altre club, fins que, en principi, els nostres camins es tornaven a separar, ja que l'estiu del 2011 jo entrava a formar part de la Junta Directiva del CCE Sant Lluís.

Es van separar per pocs temps, per què les coses van venir rodades per contractar-lo de coordinador i entrenador del primer equip. Van ser tres anys fent feina colze a colze, per a després d'un impàs per part seva per motius laborals, tornar al club.

No era una tornada fàcil, però va mostrar la seva estimació pel club, agafant un projecte EBA a mitjans agost, que no disposava de jugadors. A contracorrent, va haver de fer un equip, i el que malament comença, malament acaba, i va decidir posar punt final a mitjans de temporada.

Però en bona part, gràcies a ell, avui tenim a l'illa l'equip que tenim, el Made in Menorca. Aquella decisió al mes d'agost del 2015, va ser, sense ell sabreu, la llavor de l'actual Made in Menorca. Sense tu Xavi, tal com coneixem l'actual Bàsquet Menorca, no existiria. Que no se t'oblidi amic, que no se'ns oblidi.

Aquesta experiència t'ha apartat de la teva passió, supòs que et va cremar esportiva i personalment, però gent com tu, malalts de bàsquet, són els que fan falta a aquest meravellós esport.

Avui jo estic vinculalt al bàsquet, en gran part, culpa teva Xavi, encara que només sigui com a pare i com a modest informador de Deportesmenorca.com. Axí que tard o prest se que tornaràs a formar part de la familia de l’esport de la cistella.

El bàsquet te'n deu una i te l'has de cobrar Xavi.

Riçoabraçada amic Xavi, riçoabraçada amics lectors.

26 de Gener del 2017

La importància del fons d’armari

Passen les jornades al Grup C-A de la categoria EBA i el Made in Menorca continua instal·lat a la part més noble de la classificació. Escrivia en un dels meus Tirs Lliures que la primera posició era circumstancial, ara ja no ho és tant, el Menorca es troba en el alt de la classificació per mèrits propis. 

Son molts els factors que influeixen en els resultats d’un equip al llarg d’una competició regular, treball físic, treball tàctic, lesions, talent… L’equip que dirigeix Joan Martínez Escala està superant, un per un, tots aquets factors, l’equip està ben treballat físicament, Lluís Pons, el “gran culpable”, també està treballat tàcticament, fruit de la feina del còs tècnic, el talent hi és, inqüestionablement aquest equip està format per 12 jugadors, en el que tots aporten el seu granet d’arena, i això es nota quan arriben les lesions, com li està passant ara. 

El fons d’armari d’aquest equip està fent que es minimitzi el problema, i tots els qui estan han donat una passeta per envant, mostrant que aquest equip és molt més que un, dos o tres jugadors, aquest equip es de 12 jugadors. Aquest és el secret d’una més que merescuda primera posició del Made in Menorca, el fons d’armari, que permet donar minuts de descans a tots i a la vegada suplir possibles absències. És una de les grans diferències amb la temporada passada, en la que per exemple, la lesió de Dani García, va suposar un drama per l’equip. 

Es lesiona Franco Acosta, Isma Fernández, Lluís Piris, o el jugador franquícia, Pitu Jiménez, i la resta demostren que no s’acaba el mon, fent bona aquella frase que diu que en un equip tots són necessaris però ningú és imprescindible, i a Ses Canaletes tots són necessaris. 

Després d’una primera volta de matrícula d’honor, cal seguir en la mateixa línia a la segona, essent conscient que hi haurà més entrebancs, més problemes, però es té que seguir en la línia de treball constat, que dugui a l’equip a lluitar per tot al final de la lliga.

31 de Desembre del 2016

Ens ha deixat en Juanín

Tenia pensat fer un darrer “Tir Lliure” de s’any diferent a n’aquest, un tir lliure alegre, un tir lliure que xerrés de la gran trajectòria del Made in Menorca, o del gran any de la generació del Boscos, o de qualsevol cosa positiva d’aquest any 2016 que acabam, però la noticia rebuda avui no m’ho permet, no puc, el meu darrer tir lliure de s’any ha d’estar dedicat a una gran persona, que avui ens ha deixat.

No fa gaire, a un dels meus darrers Tirs Lliures, xerrava dels amics i coneguts que havia tingut la sort de fer en el món del bàsquet.

Una d’aquestes persones que vaig tenir la sort de conèixer es en Joan Barber Mir, en “Juanín”. Ell era l’ajudant d’en Nando Barbas a l’equip de 2a Autonòmica del CCE Sant Lluís. Jo estèia a la directiva i la relació amb ell va ser sempre, afable, cordial.

El coneixia de vista d’abans, la seva relació amb Sant Lluís era intensa, era membre del conegut grup “Sa Vessa Mos fot”, i vaig tenir la sort de tractar-lo per ser directiu del CCE Sant Lluís s’any que abans us comentava. Sempre amb un somriure a la boca, sempre disposat a fer bromes, a passar-s’ho be, sempre es primer a assistir als partits del primer equip, en Primera Nacional i en categoria EBA.

Va afrontar la seva malaltia amb valentia i bon humor, demostrant una enteresa fora de lo comú en la majoria de persones. Vaig admirar aquesta valentía i enteresa per afrontar una malaida malaltia.

Però has dit prou, no has pogut lluitar més. ens has deixat, precisament el darrer dia de s’any, en unes dates assenyalades. Tot i que sabíem que podria arribar aquest desenllaç, un mai està preparat per aquesta noticia, el cop és dur, molt dur, ens has deixat i aquest buit serà difícil d’ocupar. Les graderies de Ses Canaletes tindran sempre un lloc per tú, i de ben segur que des de allà dalt seguiràs sa trajectòria del teu estimat equip, avui anomenat Made in Menorca.

Una abraçada a tota la seva familia i amica. Descansa en pau.

Rissoabraçada amic Juanin.

24 de Desembre del 2016


GRÀCIES A TOTS I BONES FESTES!!!

16 d’Octubre passat, minuts abans de començar el partit de categoria EBA a Ses Canaletes, a on faig ses estadístiques oficials. Se m’atraca en Jaume Fiol i em proposa fer ses cròniques dels partits EBA per es seu mitjà de comunicació digital, deportesmenorca.com.

No ho dubt un moment i sa meva resposta és afirmativa. Així comença la meva col·laboració amb deportesmenorca.com. Després de publicar la primera crònica li propòs a n’en Jaume fer un seguiment de les lligues sénior i júnior de Menorca, a el que ell es mostra encantat. És l’inici d’una nova secció, “El Rincón del Básquet”, que surt per primera vegada el dia 19 d’Octubre. Aquesta secció té com a objectiu donar veu a un bàsquet de vegades oblidat, que no té un titular a la premsa, és una forma d’intentar valorar i donar una petita empenta a la feina que es fa des dels clubs, directius, entrenadors, delegats i jugadors.

Després, dia 6 de Novembre, neix un altra secció, “Tir lliure”, una visió personal del bàsquet menorquí, un article d’opinió setmanal que només pretén donar el meu punt de vista sobre distints aspectes de l’esport de la cistella a Menorca.

No pretenc jugar a ser periodista, no ho som ni ho seré, no pretenc fer grans cròniques ni articles, sinó que intent informar a sa meva manera, de forma molt modesta, però sempre pensant amb el bé del bàsquet a l’illa, que setmana rere setmana puguin veure com la seva feina té una finestra per a vont mirar.

No sé si escric bé o no, simplement intent ajuntar quatre lletres amb sentit, que és el que m’agrada fer, i en Jaume em dóna sa confiança necessària per continuar fent-ho al nou any que començarà.

Simplement servesquin aquestes quatre retxes per agrair, en primer lloc a l’alma mater d’aquesta pàgina, en Jaume Fiol, gràcies per pensar amb jo i gràcies per sa confiança i llibertat que em dónes per escriure. Gràcies també a tots els que ens passau informació dels partits sénior i júnior, sigui de manera puntual o habitualment. Gràcies a vosaltres la informació de cada partit pot ser més completa.

Gràcies als clubs per deixar-nos agafar material fotogràfic de les vostres xarxes socials. I gràcies a vosaltres, amics lectors, per la bona acollida, per seguir-nos setmana rere setmana. Amb els errors i encerts que pugui tenir, simplement intent tenir-vos informats.

Pel 2017, el nou any que prest començarem, intentarem seguir en la mateixa línia, i anim a tots els que vulgueu, a passar-me informacions dels distints partits júniors i séniors, setmana rere setmana, per fer més rica i atractiva la secció “El Rincón del Bàsquet”. Simplement parcials de partits, com ja ens passen des de alguns clubs, és de gran ajuda per redactar les cròniques, així com qualsevol fotografia dels partits que es juguen. Pos a la vostra disposició el meu correu electrònic perquè ho pugueu fer, xusrotger@gmail.com.

Amics, simplement em queda desitjar-vos a tots un Bon Nadal i Feliç Any Nou, 2017.

Risoabraçada a tots!!!

21 de Desembre del 2016

RISOBÀSQUET: ES SOMRIURE COM A FILOSOFIA. RIURE ÉS VIURE

El bàsquet m’ha permès al llarg de tots aquests anys conèixer moltes persones, en la meva etapa com a jugador, com entrenador, com delegat i més recentment com directiu. És l’herència que ens queda després de fer una passa enrere.

Una d’aquestes persones que he conegut al llarg d’aquests anys és l’entrenador català Antoni Fontcuberta, que a la seva pàgina té aquesta presentació: Instructor/Màster en Risoteràpia, Facilitador del ioga del riure, Risobàsquet, Risohandbol, Risofútbol, Risotaekwondo. Riure és viure.

Ell va aterrar a la nostra illa de la mà d’en Joan Martínez Escala, per fer unes sessions de Risobàsquet als equips del club. Va ser un autèntic descobriment per jo.

Es Risobàsquet era totalment desconegut a la nostra illa i a Sant Lluís el va mostrar per primera vegada a finals de Febrer del 2015 i va repetir el 2016. La seva teràpia…el somriure, la millor manera d’afrontar els problemes.

Ha duit el Risobasquet a molts equips de bàsquet, Martorell, Sant Feliuenc, Horta, Tau Castelló de LEB Or, inclús a pedreres com les del Barça, de les que es va fer ressò la Televisió Pública Catalana. Però es que la seva teràpia no és exclusiva del bàsquet, l’aplica a tots els nivells, i amb tots tipus de grups.

Sense dubte molt recomanable per tothom, és una filosofia de vida, i es que en els moments dolents un somriure és la millor teràpia. Ara que el Made in Menorca es troba en lo més alt, em venen a sa ment moments durs de passades temporades, en les que en Toni va portar el riure a un equip que estèia en hores baixes, que estèia trist. I com molt be diu el meu amic Toni, Riure és Viure, i segur que vindran moments durs durant la temporada en els que haurem de posar un somriure per superar-los i seguir endevant, només així els superarem.

Podeu visitar la seva pàgina de Facebook “Risofonku“, a vont trobareu tota la seva activitat.

Molt content d’haver tingut el plaer de conèixer a una gran persona, Antoni Fontcuberta.

Risoabraçada a tothom!!!

Risoabraçada amic Toni!

14 de desembre del 2016

BACK TO THE FUTURE, EL RETORN A ‘LA BOMBONERA’

Com si d’un viatge en es temps es tractés. Com si entréssim al DeLoream d’en Emmett Brown, en Doc, de la pel·lícula “Regreso al Futuro”

Ens hem endinsat en la màquina del temps, posant una data de sa meitat de sa dècada des 90, i ens trobem as Poliesportiu Municipal de Maó. Es vell DeLorean ha funcionat Si si, veis be, Tisi Reynés, Isma Torres, Josep Pacreu, John Floyd, Chris Moss, Alberto Miguel, Urko Otegui, Salva Camps o Alberto Galarreta están sobre sa pista. Records d’una gran època, una època en el que el bàsquet es va convertir en s’esport rei a s’illa.

Puc visualitzar encara es vell pavelló ple de gom a gom, amb es recordat playoff per es descens de EBA, que ens enfrontava al Zaragoza, primer gran record d’aquella època. Era sa gènesi d’un projecte que acabaria a sa màxima categoria des bàsquet espanyol.

Era un ambient màgic, únic, amb una boira de fum, si si, de fum, que envoltava el Poliesportiu, divendres a divendres teníem una cita amb La Salle Mahón, més tard Menorca Bàsquet, primer a EBA, després a sa LEB. Recordats i apassionats derbis amb es Bàsquet Inca, recordats playoff d’ascens amb, Badajoz, León o Granada. Recordats entrenadors, com Jose Luís Oliete, Pedro Martínez, es desaparegut Quino Salvo o Curro Segura, s’entrenador de s’ascens a ACB.

As Poliesportiu Municipal de Maó tot podia passar, ‘La Bombonera’ s’anomenaven, i era una pista temuda per tots es rivals. Però és hora de tornar as present, entrem de nou al DeLorean d’en Doc, posem com a data Desembre del 2016, perquè és sa data en sa qual es vell Poliesportiu tornarà a viure bàsquet des bo. No serà el Menorca Bàsquet, sinó el Made in Menorca, no serà sa LEB, sinó sa EBA, però potser serà s’inici d’una nova etapa daurada des bàsquet menorquí.

8 de Desembre del 2016

ES BÀSQUET FEMENÍ ESTÀ TOCAT

Es bàsquet femení a Menorca està tocat. Aquesta temporada sa nostra illa perdrà un dels dos representats que tenia a sa Lliga Balear Júnior femení. Sa normativa és clara, Menorca aportarà dos equips a sa competició balear, sempre que sa competició insular estigui integrada per un mínim de 6 equips.

Aquesta temporada són només 5 els equips que s’han inscrit a la competició menorquina, i només es campió, CD Alcàzar, tindrà dret a participar a sa Lliga Balear. Però és un problema que es pot veure agreujat a curt termini, donant una ullada als equips que participen en ses distintes categories, observam un cas encara més greu. Sa categoria Cadet femení compta aquesta temporada amb només 4 clubs participants, CD Alcázar, CCE Sant Lluís, CB Boscos de Ciutadella “A” i CB Boscos de Ciutadella “B”, aquest darrer, tot i que dugui es nom del Boscos, es en realidad del CB Ciutadella.

Anant més avall, veim com en edat Mini, s´han passat de 15 equips sa temporada passada a 7 en aquesta. Només sa generació d’Infantils puja amb una competició de 12 equips. Però any rere any, malauradament, es perden equips pel camí. Cal cuidar i mimar a aquesta generació, perquè no es perdin un nombre excessiu de jugadores i arribar a Júnior amb una competició mínima de 6 equips i es pugui recuperar es segon equip menorquí a sa Lliga Balear Júnior. Per exemple, s’actual generació Júnior eren 8 equips fa dues temporades, en edat cadet, 3 equips s’han perdut en 2 anys. Açò és el que s’ha d’evitar, perdre equips any rere any, a mesura que es va pujant de categoria.

Federació i Clubs han de fer un examen de consciència, analitzant errors, i posant solucions per atreure al nostre estimat esport el màxim nombre de jugadores possibles, des de ben petites, fent promoció des bàsquet a ses escoles, i quantes mesures siguin necessàries per revitalitzar competicions que actualment són molt descafeïnades.

Sa competència és molta, són moltes ses activitats que pot triar avui en dia qualsevol al·lota, però d’alguna manera hem d’aconseguir fer més atractiu el bàsquet a ulls de ses filletes, i una vegada s’hagin sentit seduïdes, fer feina perquè no l’abandonin per es camí.

Es bàsquet femení es mereix un ‘pla de xoc’, per evitar que es dia de demà sigui gairebé un esport residual, a una illa que és de bàsquet i volem que ho seguesqui essent.

27 de Novembre del 2016

El CB Ciutadella acaba amb la dura travessia pel desert

El CB Ciutadella s’ha proclamat merescut campió de la fase menorquina de la Primera Divisió Balear, després de fer un gran campionat, sense conèixer la derrota i quan hi falten encara tres jornades.

Aquest títol és el fruit al feina ben feta, i probablement el fi de la travessia pel desert del bàsquet sénior del club de Ciutadella. Tot hi que és cert que és una competició que no deixa de ser una pretemporada de cara a la fase balear, no deixa de ser un títol, al cap i a la fi.

El 17 d’abril de l’any 2011 el llavors anomenat Carussa-CB Ciutadella, jugava el seu darrer partit de la temporada a la Primera divisió Balear, davant el C.T.E.I.B, un partit que guanyaria 69-63. Va ser s’últim partit oficial, ja que després la junta directiva decidiria no treure equip en categoria sénior.

Tres anys a EBA, en plena crisi econòmica, eren quasi un miracle. Jugadors com Oriol Pagès, Carlos Massanet, Damià Soriano o l’actual jugador del Made in Menorca, Lluís Piris, van donar al club els millors anys de la per llavors jove historia, van ser tres anys al Grup E de la categoria EBA.

Però va arribar el descens a Primera Balear la temporada 2009/2010, i la següent temporada es jugaria a Balears, fent una molt digna campanya. Però el club es veuria obligat a prendre una dura decisió, la desaparició de s’equip sénior. Calia començar de 0, fent feina amb la pedrera, deixant orfe de primer equip a l’entitat. Es tancava una etapa dorada del club, a l’espera de temps millors.

Però diuen que quan es tanca una porta s’obre una finestra, i el CB Ciutadella va obrir aquesta finestra que la temporada 2014/2015, retornaria el bàsquet sénior al club, va ser de forma oficiosa només, jugant contra l’equip que descansava a la competició oficial. La passada temporada ja es va treure equip de forma oficial, capitanejat per Manel Bonmatí. Els resultats no van ser bons, però era una feina que més prest que tard donaria fruits. I enguany ja els està donant. Campions immaculats de la primera fase, un títol que ha de servir per reforçar la feina feta fins ara, i seguir mirant endavant amb optimisme.

La fase balear serà un altre historia, desconeixent quin seran els resultats, però per damunt de resultats futurs, cal quedar-se amb què el CB Ciutadella ha tornat per quedar-se. El bàsquet a Ciutadella està d’enhorabona. Es bàsquet ciutadellenc no es mereixia estar sense equip sénior, i qui sap, si més prest que tard, Ciutadella podrà comptar amb un segon equip que representi a la localitat del ponent de s’illa.

Felicitats a tot el club, especialment a tots els que han fet feina al llarg d’aquets anys de dura travessia pel desert.

21 de Novembre del 2016

Els ‘Pequecracks’ em recorden que el bàsquet pot ser meravellós

El mon de l’esport en general, i del bàsquet en particular, està rodejat per la pressió d’un resultat, d’una pilota de partit que entra i ens dóna la glòria d’una victòria o se surt de la cistella i ens davalla a l’infern de la derrota.

El Made in Menorca és el clar exemple, la temporada passada a l’infern de la derrota i aquesta en la glòria de la victòria, tot hi la darrera derrota Calvià.

Però aquest esperit competitiu no afecta només a una categoria superior, de ben petits ja inculquem els valors de la competició i, pot ser, li donem massa importància a un resultat, a un títol, a un darrer lloc a la classificació…; en edats en les quals el de menys hauria de ser un marcador determinat.

Des de fa 2 temporades segueixo les evolucions d’un grup de fillets i filletes en edat d’iniciació, entre les quals es troba la meva filla. Com els va batiar la seva entrenadora, Toñi Soler, son els ‘Pequecracks’. Cada 15 dies s’organitzen trobades entre dos equips, fent 3×3 a mitja pista. Aquí trobo la meva dosi de l’antídot de l’esperit competitiu, només veig com evolucionen trobada rere trobada, entrenament rere entrenament. L’important a aquestes trobades és veure com s’ho passen de be els ‘Pequecracks’, sense pensar si guanyen o perden. Es respira una aroma a bàsquet pur, bàsquet de germanó, bàsquet sense marcador, sense la pressió dels pares, dels companys, dels entrenadors; bàsquet inocent, si, però net i clar com l’aigua.

Malauradament aquests fillets i filletes a poc a poc perdran la inocència d’aquesta categoria i aniran coneixent l’esperit de la competició, és feina d’entrenadors i pares inculcar un esperit competitiu sa i respectuós amb tots els qui envolten el bàsquet, companys d’equip, entrenadors, jugadors, rivals i àrbitres. Només així aconseguirem un futur bàsquet allunyat d’incidents no gaire llunyans en el temps. Faguem entre tots que aquest esport que es diu BA-LON-CES-TO, sigui meravellós.

Mentres tant jo seguiré assistint a aquestes trobades, els ‘Pequecracks’ em faran oblidar la competició, el resultat, la victòria o la derrota. Ja arribarà diumenge i tornarem a impregnar-nos de la competició implacable, aquella en la que, per exemple, ens diu que avui el Made in Menorca ha perdut.

Però recordem, en la victòria i en la derrota, el bàsquet pot ser meravellós, depèn de nosaltres que ho sigui.

Visca els pequecracks!!!

14 de Novembre del 2016

Líders, circumstancials si, però líders

Afirmava Joan Martínez Escala, entrenador del Made in Menorca, al finalitzar el partit que la primera posició en la classificació era circumstancial, i és cert, però al cap i a la fi no deixa de fer que l’equip és líder.

Només cal donar un cop d’ull a la classificació de la passada temporada amb 7 jornades disputades, 1 única victòria i 6 derrotes, essent ja cuers, lloc que no abandonarien durant tota la competició. La situació és totalment inversa, l’equip és líder amb 6 victòries i 1 sola derrota, però el que és més positiu, transmetent bones sensacions, creixent com equip partit rere partit, demostrant que enguany el fons d’armari es gran i dona minuts de qualitat a l’equip.

Tot això ha portat a l’equip blau al merescut lloc a vont es troba, i essent conscients que vindran derrotes i moments dolents al llarg de la temporada, cal gaudir d’aquest lloc privilegiat, des de la sereno, si, des de la prudència i des de l’humiltat. Però per damunt de tot sense cap tipus de pressió.

M’apuntava un jugador de l’equip, en una conversa informal després del partit que ara començaria a venir la pressió externa a l’equip, de la premsa i de l’afició per exemple. Pues des de aquí faig una crida a tots per evitar aquestes pressions externes, gaudim d’aquest lideratge com el que és, un premi a la feina ben feta per jugadors i cos tècnic. Un premi per la Junta Directiva, que després d’una temporada molt dura, ha sabut aprendre de l’experiència passada- Un premi per un exjugador de l’equip, Miki Ortiz, l’ànima d’aquest projecte, ell va agafar el timó de la gestió esportiva aquest estiu . La seva ‘caparrutia’ ha donat els seus fruits i ha formar un gran equip, amb els millors jugadors de l’illa, reforçats amb els jugadors de fora, que estan responent. Un premi per tots els que han cregut en aquest projecte humil però ambiciós, per tornar a il·lusionar a tota una illa. Un premi per Joan Martínez Escala, després del ‘marrón’ que es va haver de menjar la passada temporada. I un premi a tota una illa, una illa de bàsquet, que respon quan se li ofereix un projecte atractiu.

Gaudim idò del moment, estalonem a l’equip ara i quan venguin mal donades, però no ens obsessionem amb aquest primer lloc de la classificació. El lloc final el determinarà la mateixa competició, que ens posarà allà a vont ens ho haguem guanyat.

I ara, per mèrits adquirits som líders, circumstancials si, però líders!!!

6 de Novembre del 2016

Partit a partit, cap a l’objectiu final

El Made in Menorca està protagonitzant un gran inici de temporada, un balanç de 5 victòries i 1 derrota, que hauria estat firmat per molts amb els ulls tancats. Es pot dir que fins a la sexta jornada els rivals no eren dels que estan cridats a estar en la part alta de la classificació, però el passat dissabte el rival era l’Arenys Bàsquet, un rival, aquest sí, cridat a lluitar a la part alta de la classificació.

Era la primera prova de foc dels homes de Joan Martínez, i la van superar amb èxit, des de la defensa, com dèiem en la prèvia, es va posar els fonaments de la victòria, però sense oblidar que va ser un cara o creu. El partit va ser dominant en la seva primera meitat pels blaus, però el final va ser pura taquicàrdia. I la pròrroga una loteria que va somriure al Made in Menorca.

Per damunt de la victòria, cal quedar-se amb què els menorquins van estar lluitant de tu a tu a l’Arenys Bàsquet, Dani García i Pitu Jiménez van mostrar els seus galons i van dur al Made in Menorca a la victòria, la resta de l’equip va complir amb el seu rol a l’equip i la defensa i el domini a la pintura van ser claus en la victòria final. Aquest és el camí, quan aquest equip defensa demostra que està al nivell de qualsevol equip de la categoria.

Per tant cal estar content amb la trajectòria, gaudim del moment actual de l’equip, disfrutem de veure l’equip en el més alt de la classificació, perquè de ben segur vindran moments dolents al llarg de la temporada, i serà llevors quan més necessitarà de l’alè de Ses Canaletes. Però a la vegada tinguem els peus al terra, com diria un entrenador de futbol, partit a partit, només així, amb objectius setmanals, s’arribarà a l’objectiu final.