L'EDITORIAL DE S'AUBA DONE LES CLAUS (5 DE FEBRER DEL2017)
He llegit amb atenció l'editorial de sa nostre Revista S'Auba del mes de Febrer, Una editorial que dóna les claus del futur del poble i del Cós, en particular. No hi puc estar més d'acord.
Punt per punt posa damunt la taula els problemes de l'artèria principal del nostre poble. Ara que s'han començat les obres de la darrera fase és el moment de plantejar solucions. La primera, la incívica actitud d'alguns vehicles, envaint les voreres destinades als vianants. Com molt be diu sa Revista, major presència policial i sancions és l'opció, lamentablement molts només aprenen quan li toquen la butxaca. No vull que sembli que pos en dubte la labor de la Policia Local, potser el problema es falta de personal, tan fàcil com augmentar la plantilla per solucionar-ho.
I el gran debat, el del Cós obert o tancat. S'han perdut massa mesos en discusions, crítiques, interessos particulars, interessos generals, però no hi ha hagut un debat serio i constructiu entre totes les parts implicades. És hora de què tots se seguin a una taula, com diu S'Auba, deixin egoismes i perjudicis i ens posem a treballar en positiu en el futur del nostre poble. Sempre he dit que hi ha solucions intermitges de tancaments parcials, com els d'ara, però amb diàleg, no amb imposicions, amb diàleg, no amb amenaces.
Per desgràcia el petit comerç està passant moments complicats, les grans superfícies comercials han minvat la clientela, i han canviat els hàbits de compra dels lluissers. Hem de treballar tots junts per fer un comerç atractiu, que revitalitzi el poble. Abans la clientela anava tota sola al comerç, ara açò ja no ès possible. Ja està bé de lamentacions de tots tipus, per ses dues bandes, estic segur que amb diàleg es poden arribar a punts d'entesa entre totes les parts, és hora que Ajuntament, entitats, veïns i comerços es seguin i cerquin punts intermitjos que beneficiïn a tots.
Pel que fa a la dinamització del poble, és cert també que és una assignatura pendent, però no ha de recaure només amb l'Ajuntament, aquest ha de posar totes les facilitats del món perquè es puguin dur a terme actes de tot tipus, però amb la col·laboració de tots. Ja hi ha algun comerç que organitza actes els darrers estius, concretament dos bars del poble. Aquest és l'exemple més clar que amb voluntat i hores de feina es pot dur gent al poble.
Siguin balls, siguin fires, siguin gegants...hi ha multitud de possibilitats en les quals hem de treballar per aconseguir-ho.
Els pròxims mesos obriran fins a 3 comerços nous al Cós, tres comerços que com a mínim, duran més activitat i moviment al poble, un reconeixement per ells i pels que ja hi són, perque ells són el motor del poble. Deixem de xerrar de si el Cós o el poble és mort, açò no ens fa més que més mal a tots i ens dóna una molt mala imatge. És hora de treballar en positiu per revertir la situació.
TORNEM A SENTIR LA MÀGIA DELS REIS (6 DE GENER DEL 2017)
Sona el desperdador, son les 6:30. Avui no hi ha son, es molt fàcil aixicar a na Maria, n'Aina no "oposa" massa resistència. Es hora de partir a veure la sortida de la Cabalgata dels Reis Mags d'Orient a Sant Lluís.
El primer punt àlgit de la Cabalgata, al Plà de Sa Creu, com no, el punt neuràlgic de qualsevol festa al poble, una Plaça emblemàtica i estimada per els lluissers. Na Maria reb a aquesta estimada plaça, la primera gran alegria de la Cabalgata, els tres Reis li donen sa mà mentres fan la seva entrada per saludar a petits i grans, però es que a n'aquest simple gest, s'afegueix un altre, de molt important i emotiu per sa meva filla, en Melchor li diu: Hola Maria!!!. El seu Rei preferit l'ha saludada en persona i els seus ulls s'iluminen d'il.lusió.
Amb n'Aina encara no, perque es petita, però amb na Maria puc reconèixer aquell ulls d'un infant plè d'il.lusio, de màgia i d'inocència, tot i la por als cohets inicials, que va perdent al llarg de la Cabalgata.
Arriben els regals, casa per casa, a ca s'avia i l'avi, a ca nostre, a ca sa padrina... na Maria i n'Aina van rebent el que tant desitjàven. Any marcat per na Frozen amb na Maria i les primeres juguetes per una Aina que no acaba d'entendre molt be el que passa.
Aquesta il.lusio, inocència i magia d'aquest dia tant especial, me fa tornar anys enrera, potser massa anys enrera, quan era jo el qui era un fillet, i me fa reflexionar sobre aquest dia tan màgic. En el fons cada 6 de Gener torn a ser aquell fillet de fa anys, torn a sentir la mateixa il.lusió, els mateixos nirvis i torn a ser una miqueta inocent. Es la màgia d'en Melchor, Gaspar i Baltasar, que ens recorden que tots duim un fillet a dins, i que l'hauríem de treure en més ocasions al llarg de s'any.
El dia de Reis arriba al seu final, les Festes de Nadal ja s'acaben, però quede'm-nos amb aquest fillet que tots duim a dins, i que potser recordem quan tenim fillets a casa, faguem que l'inocència de la nostra infantesa surti a la llum al llarg dels 365 dies de s'any, no esperem a que torni a ser de nou 6 de Gener, potser així tots ens anirà molt millor. Gràcies Melchor, Gaspar i Baltasar per fer-nos viure un dia tant especial any rere any.
Neix aquesta secció al meu blog, "Concersant a Ses Capelles", una serie d'articles d'opinió sobre el nostre poble i que agafa el títol com a homenatge a la multitut de converses que s'han produit a Ses Capelles. I l'estren parlant de la vida que hi havia al poble i la que hi ha aea.
Record fa alguns anys un Sant Lluís viu, un Sant Lluís actiu, un Sant Lluís amb el Cós amb gent passetjant, gent comprant, gent asseguda als portals de casa seva.
Molt diferent del que passa actualment. Van quedant poques botigues al Cós, la gent ja no seu als portals de casa seva, aquesta mateixa gent ja no fà vida al poble, ens hem convertit en un poble dormitori. Veure el Cós un dia qualsevol gairabé buit de moviment dona que pensar.
A que es deu aquest gran canvi?. Com dèia abans, la desaparició d'algunes botigues es un dels factors, sense dubte, però n'hi ha altres. La gent lluissera de tota la vida, la que comprava a Sant Lluís, la que es sèia al portal de casa seva, ens va deixant. Els nous lluissers vinguts d'altres pobles i les noves generacions, compren i es passetjan a 4 km de Sant Lluís, son canvis que ens ha duit el pàs dels anys.
Però es pot fer algo per dinamitzar el poble, desde l'Ajuntament s'ha de fomentar aquesta dinamització. La prova la tenim amb ses Fires de Sant Antoni o de la Primavera, el Mercat d'Estiu o actes puntuals que s'organitzen, el poble recobre vida i al.legria.
I auqne serà difícil recuperar aquella estampa diària del Sant Lluís de fà uns anys, si que podem aconseguir recuperar part d'aquell ambient. Organitzin actes regularment, tant a l'estiu com a l'hivern. Per treure la gent al carrer es necesitan incentius, no com abans. Pues a posar-se les piles i lluitem per tenir un Sant Lluís ben viu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada